Parlant de paisatges

jueves, 18 de febrero de 2010

Sumo paisatges, carícies, persones, llocs.
I modulo el temps entre corxeres i blanques,
en un constant tic tac que corre i que a vegades no atrapo.

On acaben les ciutats i on comencem nosaltres?
Dolça mescla de caos, ciment, emocions.
Aterrar, respirar fons, plorar, riure, abraçar-se, buscar un lloc, trobar-se...
sobre tot trobar-se.
Formar part d’un lloc precís i d’un precís moment,
d’una ciutat gran però estranyament familiar.
Olors, colors i un decorat d’alta muntanya que no sembla de veritat,
amb un cel pintat de núvols que de tan a prop sembla possible tocar-lo.

I sumant paisatges vaig pintant-me a mi,
el meu voltant, la gent que conec, amb la que visc i amb la que penso.
Un gran quadre que va passant d’un paisatge a un altre,
que canvia de color, textura, intensitat.
I que tothom i te un troçet per estampar-hi algun detall.

8 comentarios:

Francesc dijo...

Dues noies comencen una aventura de cooperació a Colòmbia. Els primers dies fan créixer sentiments i emocions, noves rutes professionals que s'obren... Aquest bonic poema ens permet compartir-ho!

omercade dijo...

M'encanta! Segueix escribint!

aurora dijo...

Veig que a Bogotà hi ha vida per a les 2noies de colombianeando". "Si hi ha vida , hi ha poesia"...Preciós aquest quadre poètic que va sumant paisatges! -Sabeu que Colòmbia és un dels països del món on més agrada sentir poesia ?(No llegir-la!).
Aurora

Loles dijo...

Marta, me encantan tus textos, tu capacidad expresiva, tu profundidad, tu capacidad de sentir. A través de ellos, podemos saber lo mucho que ésta experiencia está suponiendo para ti, para vosotras. Y eso ayuda, a mi me ayuda, a llevar este tiempo de distancia física, sólo física. Y a sentirme un poco ahí, con vosotras, bajo ese cielo, cerca de esas montañas, en vuestro luminoso hogar, y con tantas personas nuevas.

juan dijo...

El nou text que has escrit es precios - el primer també- y com te agrada la teua llengua vaix a intentar escriure amb ella. Ten consideracio dels meus errors que seran molts. Vullc sentirme mes aprop de tu feint aquet esfort.
Estic -estem tots- molt contents veient com esteu fent la vostra arrivada a aquesta nova etapa de vostra vida. Y estic -crec que estem tots- molt orgullosos de lo que feu y de como "sois"
una forta abracada
juan

Míriam Acebillo Baqué dijo...

bonica poesia, bonic "apartamento arrendado con alcobas" i fantàstiques dames!

Molts petons des de Barcelona.

nelly dijo...

hermosa poesía, aunque tuve que traducirla para poder leerla, la poesía siempre ha sido uno de mis mayores delirios, poder expresar en pocas letras tantas y tan hermosas cosas. un abrazo,

LUZ dijo...

M'agrada molt i molt. Aixi ets tu.

Luz Nelly